Encamp, 7 de febrer de 2014

Per fi... el darrer dia:

Intensa nevada a Grau Roig

Julio i Imma sota la nevada

- Sembla que juga al "Tetris"- ha dit una nena quan veia a l'Alex col·locar les maletes. Després de carregar-les, hem pujat per darrera vegada a Grau Roig. A l'arribar marcava el termòmetre -6ºC.
Encara que estava molt cobert hem esquiat, tots menys els lesionats; als dos d'ahir s'han afegit Paula F., Katia i Liam amb mal de coll i Laia amb una petita infecció. Fran ha aconseguit per primer cop, ficar-se les botes tot sol.

 A les 12.00h, com cada dia hem començat les classes, al final, cada monitor ha entregat als seus alumnes d'aquesta setmana, el diploma corresponent. Al menys tenim un diploma, ja que no ens donaran el de l'EGB...
A les 14.00h hem tornat el material i després hem dinat: crema o cigrons i hamburguesa amb patates. De postres gairebé tothom s'agafa un pastís de xocolata amb nata.

Tornant el material

Imma repartint "Conguitos"

Passades les 15.00h ja erem tots a l'autocar, l'Imma ens ha reparttit un grapat de "conguitos" per cadascú i cap a Kastefa falta gent!

.

Voliem tornar per França, travessant el túnel d'Envalira i després entrar per Puigcerdà per anar cap el Cadí. Però ens hem informat que hi ha problemes a les carreteres franceses i per això baixarem per la Seu d'Urgell, fent el mateix camí que vàrem fer diumenge passat.

Poc després de les 19.00h hem arribat a l'escola, on ja eren esperant. tots els pares. Els nens han arribat sans i estalvis.

COMENTARIS:

El maitre del menjador de l'Hotel (en diverses ocasions):
- Piden las cosas con educación, que otros exigen a gritos.
- Se les oye menos que a los rusos.
- No se amontonan, como otros colegios, frente al aparador de la comida.
- Ya podrían ser todos los grupos escolares como éste.
- Les felicito por lo bien que llevan a los niños.

El metge de Grau Roig (mentre enguixava a l'Eric el dimecres a les 16.00h):

- És el primer cop que em porteu un ferit? Això vol dir que doneu bé les consignes i que els nens us fan cas. Perquè hi ha escoles que des del dilluns em porten dos o tres malats diaris.

Nico - recepcionista de tarda a l'Hotel- (al dir-li que perdonés als nens per acosar-li constanment):
- Prefiero a los niños que a esos boludos rusos; éstos me hacen pasar un rato divertido, los otros vienen de malos modos y exigiendo...
( a todo esto Nico es un guapete veinteañero, rubio y de ojos azules, con lo que las chicas de 1º de ESO no se desenganchaban del mostrador de recepción ).

Monitors d'esquí (quan preguntàvem: -què tal les classes? com feu amb nosaltres quan us interesseu pels vostres fills):
- Son molt puntuals i educats.
- Tenen una bona condició física.
- Fan cas a tot el que diem i no es passen de la ratlla.
- Ens demanen més del que encara no hem ensenyat.

Alex -conductor de l'autobús-:
- Us asseguro que he portat molts grups escolars i com aquest no m'havia trobat cap. Són educats, demanen les coses si us plau. No criden, no embruten l'autocar,... Teniu un grup de nens molt bó.
( vam dir el diumenge, quan pujàvem cap a Andorra, que al xofer se l'havia d'obeir igual o més que als profes, ja que d'ell depenia el transport i la nostra seguretat. El mateix diumenge, assegut a la taula dels profes acabant de sopar, es va quedar amb un pam de nas quan un nen de 1er d'ESO li va dir: - Ja he acabat de sopar, puc sortir del menjador?...)



A mi personalment, em va sorprendre gratament ( i així s'ho vaig comentar als nens a l'autocar arribant a Castelldefels) la companyonia que van mostrar entre tots: ajudant-se, deixant-se coses, col·laborant,... independenment fossin d'un curs o d'un altre, fossin nois o noies. En cap moment he vist signes de marginació. Per aquests i altres motius, els vam felicitar pel seu exemplar comportament.