DIÀLEGS AMB ONOMATOPEIES

UNA FESTA SENSE NOSALTRES. Per Carlota i Marc.

Aquest diàleg tracta d'uns nens que volen anar a una festa, però els deixen plantats.

Ring, ring.
- Qui és?
- Hola, soc la Carlota. Avui pots venir a la festa?
- Quina festa?
- La de la noia més popular de l'escola.
- Ha, ha, ha! ja sé qui és. D'acord.
- És aquesta nit a les nou.
- Ui! la meva mare segur que no em deixa. Ha, ha, ha! Apart m'he aixecat molt d'hora.
- Doncs aniré jo sola.
- No hi vagis, estaràs molt sola.
- Nooo. Jo vull anar i la meva mare m'ha deixat.Vols venir a casa? No hi ha ningú. No se sent res. Cri, cri, cri! Pum!!! Em sembla que no pots. Ja ha arribat la meva mare i no està molt contenta. Millor et deixo, li han robat i està... Buf!
- Millor penjo, la meva mare s'ha adonat que té de pagar la factura telefònica. És que no para amb el telèfon!
- Adéu, fins ara. Vine a la festa sense que ningú s'assabenti.
- Ho intentaré.

- Ja estic a la porta, t'espero.
- Jo estc arribant.

- Bé, ara que estem aquí... Entrem! Nyiii.
- No hi ha ningú, només s'escolta el rellotge. Tic, tac, tic, tac.
- Segur que s'han escapat de nosaltres. Bé, bona nit.
- Bona nit.
- Fins a la propera.
- Muà.
- Muà.

  



ELS ANIMALS. Per Carla i Yannick.

- Hola Yannick.
- Hola.
- El meu gat és de carrer, un dia va aparèixer per casa i va començar: meu, meu, a miolar i li vam donar un got de llet, evidentment en un bol.
- El meu gos és molt gran, té uns ullals enormes, i quan vol jugar fa: bub, bub i sona molt greu. Quan vam anar a la botiga, el vam veure i ens va encantar.
- Doncs la meva gata, després de donar-li el bol de llet, va començar a esbrinar el camí fins a cas i li vem començar a donar-li de menjar habitualment, la vam deixar entrar al garatge, quan va trencar el sofà amb les ungles, el meu pare va cridar enfadat: Aaaah!
- Doncs el meu gos mai ha trencat el sofà.
- La meva gata és àgil, però es volia esmolar les ungles.
- El meu gos també és molt àgil, però quan es posa a jugar és molt sapastre i trenca gerros i de tot, un dia va trencar el vidrede la porta i va fer: crec! Per sort només es va fer una esquerda, el vidre encara aguanta com pot.
- La meva gata no té prou força per a trencar un vidre.
- Al meu gos quan l'intentes acariciar se't tira a sobre i et trenca un os, però ràpid: crac! Per sort no m'ha passat mai.
- Doncs tens sort, perquè a mi se m'Ha trencat un braç i no fa massa gràcia, sinò al contrari, fa molt de mal. Al principi no fa molt de mal, però quan comença a passar l'estona et venen ganes de tirar-te al terra i començar a fer: Bua, bua.
- Però si fer-se un esquinç no em vull ni imaginar trenca-se un os.
- Millor que no.
- Ja ho crec.
- M'hagués agradat més fer-me una rascadeta de no res.
- Doncs no va poder ser.
- Vaig a per un got d'aigua, mèncanta el so que fa: gluc-gluc.
- Jo prefereixo el de les copes al brindar: cling!
- Anem a la platja.
- D'acord.


TARDE ENTRE AMIGOS. Por Blanca y Kiko.

Un día Pepito estaba en su casa y de repente escuchó: Ding-dong, y fue a abrir, era una amiga suya, se dijeron:

- Hola, Pepito.
- Hola, Manuelita ¿Qué quieres Manuelita?
- He traído un juego de onomatopeyas.
- ¿Jugamos fuera?
- Vale.
- Te explico el juego.
- Sí, por favor.
- Tienes que coger una carta y el animal que te toque lo tienes que adivinar. Tnténtalo con el animal que soy: Miau, miau.
- ¿Eres un gato?
- Sí. Ahora te toca.
- Vale: Oing, oing.
- Ya lo sé! eres un cerdo.
- Sí, me lo estoy pasando muy bien.
- Yo también.
- ¿Qué es ese. ni-no, ni-no?
- Es el ruido de la ambulancia, Pepito.
- Es verdad.
- Ring, ring! Uy! es mi madre, dice que me deja quedarme un ratito más.
- ¡Qué bien!
- ¿Te gustaría que me quedara a cenar?
- Buff, no sé, se lo voy a preguntar a mi madre.
- Vale.
- Que bien, dice que vale, te gustará mucho la comida, es casera.
- Ñam, ñam, estará buenísima.
- Vamos a cenar.
- Vale.
Treinta minutos después...
- Estaba deliciosa. Ring, rig, es mi madre, dice que vaya a casa.
- Oh, que pena, ya quedaremos otro día.
- Vale, adiós Pepito.
- Adiós Manuelita.



      

UNA VISITA CON Mc DONALD. Por Oriol y Gabri.

Había una vez unos amigos que se estaban hablando, se llamaban Pepito y Mc Donald.

- Hola Mc Donald, cuanto tiempo.
- Es que no nos vemos desde que se te murió el gato.
- ¿Te acuerdas el sonido que hacía mi gato?
- Miau ¿Por qué?
- Porque pensaba que hacía: guau.
- Que estupideces.
- Pues de pequeño tu pensabas que el gato hacía: cuac!
- Y tú, que la vaca hacía: miau!
- Vamos en coche a la granja de Mc Donald.
Brum, brum.
- Mira, ya hemos llegado a la granja.
- Vamos a ver el pato y su sonido.
- Ya verás como hace: cuac!
- Me apuesto 30 euros a que dice: guau.
- Y yo un euro, porque no tengo más.
- Miesntras hacemos cola voy a jugar al Clash of clans.
- Y yo al baño a hacer mis cosas.
- Súbete la bragueta Pepito, que ya nos toca.
- Mc Donald recuerda que hay en juego 30 euros.
- Pero recuerda que también hay un euro.
- Mira, la puerta ya se está abriendo.
Ñec, ñec.
- Ya estamos dentro.
- Atchís!
- ¿Qué te pasa Pepito?
- Me acabo de acordar que tengo alergia a los patos.
- Sí, claro, no quieres jugarte un euro.
- Eso es mentira.
- No te creo.
- Vamos a tomarnos un refresco.
- Vale, pero me lo pagas tú.
- Vale.
- Mira, ya hemos llegado al bar, pídele unas copas.
- Usted, ¿puede darme unas copas?
- Aquí las tienes Mc Donald.
- Vámonos está lloviendo.
- Xof-xof.
- Adiós.


UNA TARDA AMB ELS GOSSOS. Per Paula Veefkind i Pol.

Uns nens van anar amb els seus gossos a passejar al Passeig Marítim...

- Hola Marta.
- Hola Joan.
- Per què  no anem a passejar els gossos?
- D'acord, podem anar al passeig Marítim.
- Anem que el meu gos ja borda: bub, bub.
- Anem per la sorra?
- No, està prohibit.
- Oh, pobres gossos!! auu, auu.
- Per què no anem a prendre alguna cosa?
- Podriem anar a algun "xiringuito".
- Tu que demanaràs?
- Jo demanaré una Coca-cola i unes patates; i pels gossos una botella d'aigua. I tu?
- Jo una Coca-cola i pels gossos millor anem a la font.
- Paga tu, queno porto diners.
- Jo tampoc.
- Doncs lo millor seria que ens ho emportem tot i correm, si no vols anar a la garjola!!
- Dona igual, ens quedem a fregar plats.
- Si tu vols fregals, però a mi no em dona la santa gana!!
- Doncs correm i despertem els gossos!!
- La meva gossa està perseguint a un gat, pobret està miolant tota l'estona: mèu, mèu.
- Pobret, mèu, mèu, mèu, bub, bub, bub.
- Mira hi ha un senyor que l'han atropellat, mira hi ha l'ambulància: nino-nino.
- Deixa l'ambulància i corre!!
- Descansem una estona, els meu gos està cansat, li donaré aigua: gluc-gluc.
- Jo ja m'he acabat la Coca-cola, mira el soroll de la canyeta: xxxrr, xxxrr.
- Jo encara no, i tampoc me la beuré amb canyeta, hi tindràs flat.
- Auuu!! quin mal em fa la panxa.
- Ha, ha, ha. T'ho havia dit, tens flat?
- Anem a deixar els gossos a casa que no poden amb la seva ànima, a sobre estan tristos: auuu!!
- Per què no anem i demanem diners als nostres pares per anar a menjar una pizza? nayam, nyam.Conec un lloc on fan unes pizzes boníssimes!!
- Em fa mandra. Quedem demà?
- No, li dic a la meva ,are que ens porti en cotxe, o millor, agafem el meu Ferrari vermell, així podem anar amb les meves amigues a la discoteca.
- D'acord, "molarà" la discoteca i a més les begudes són gratis, perquè és dissabte!!
- Crec que vaig a vomitar al mig de la pista!!
- Es nota que estàs borratxo...
- Buuaag!!





D'EXCURSIÓ A LA PLATJA. Per Olga i Lisa.

- Buf, quina calor! M'estic posant vermella! millor que em posi el barret, per a no fer el préssec!
- Sssst! estic intentant concentrar-me en aquest castell de sorra.
- Caram! Aquest castell és enorme! Però és millor que ens divertim a l'aigua.
- Tens raó! anem a divertir-nos a l'aigua!
- Ui, ui, ui! ves amb compte amb el castell hi ha onades!
- Deixa de remenar les cireres i vine aquí.
- D'acord, però després no em vinguis amb historietes!
- Ah! l'onada m'ha enxampat!
- Jo ja t'ho he advertit!
- Siii... d'això, tinc el budell buit! anem a menjar!
- No t'amoïnis. he comprat unes croquetes pel camí! Vols tastar-les?
- És clar! mmm... estan delicioses!
- Sí, és veritat! Ai! Quina sed!
- A propòsit, també he portat aigua!
- Gloc-gloc, gloc-gloc,... que fresca!
- Vinga, anem a casa que fa molta calor!
- Buf! És veritat, com-hi!
- Anem amb el cotxe: rum-rum.
- Ja hi som!
- Qué podem fer?
- Podriem jugar a un joc de taula...
- O millor...
- Oh oh! arribem tard a casa de l'àvia, tenim que córrer, que sinó s'enfada.
- Doncs... anem-hi.
- Anem en cotxe o caminant?
- Millor anem en cotxa, així arribarem abans!
- Tens raó, som-hi!
- Mira! per la teva finestra hi ha un circ!
- I s'escolta la música.
- És clar! s'escolta la musiqueta que fa: tu, tu, ru, ru,...
- No et distreguis que ja som aquí!
- Bé, jo em tinc que anar, perquè m'està cridant ma mare.
- Quina sorpresa trobar-te la teva mare. No creus?
- No, perquè em va dir que em vindria a buscar!
- Bé, doncs ja ens veurem, adéu!
- Adéu!